A la farmàcia hospitalària, millor tramitar o validar?
La validació de la prescripció va més enllà d’una comprovació i identificació de medicaments. Joint Commission International estableix que el farmacèutic hospitalari haurà de revisar alguns punts que garanteixen la seguretat de l’ús dels medicaments.
Convinguem que la major part de les organitzacions, no només les de salut, busquen mecanismes de presa de decisions que maximitzin la seguretat de les seves operacions. Seguretat per als clients, els treballadors, l’entorn en què es troben o, fins i tot, els accionistes.
Un exemple al marge del nostre sector: els bancs estableixen diferents nivells de decisió a l’hora d’aprovar crèdits als clients. L’objectiu és simple, disminuir el risc d’aquestes operacions de crèdit, fent que una vegada tramitades les sol·licituds (activitat purament administrativa) algú habilitat prengui una decisió, d’aprovació o rebuig de l’operació, basada en el contingut de la documentació tramitada i en el coneixement de què es disposa, a més de les normes de la pròpia institució bancària.
Ara permeteu-nos traslladar aquest exemple a un àmbit vinculat a les nostres organitzacions, hospitalàries en aquest cas. Hi ha algun paral·lelisme? Creiem que si: La validació, per part dels serveis de farmàcia, de les prescripcions que fan els metges per als seus pacients hospitalitzats.
Validar, segons la Reial Acadèmia de la Llengua (RAE), és donar força a alguna cosa realitzada. I validar les prescripcions és amb tota probabilitat la funció més important que es realitza a la Farmàcia Hospitalària en ser la tasca que aporta més seguretat al pacient pel que fa als medicaments que rebrà. Un exemple: segons un article, publicat el juny de 2017, un 15,2 % de les prescripcions d’un servei d’urgències van requerir de la intervenció del farmacèutic en observar-se errors quant a les contraindicacions del fàrmac, sobredosificació o una descripció incorrecta de la via d’administració . Sembla raonable, tenint en compte aquestes dades (que no contradiuen les observades en altres estudis), l’establiment de mecanisme de validació de les prescripcions per part dels serveis de farmàcia.
La funció de validació de la prescripció va més enllà d’una comprovació automatitzada, seguida de la tramitació corresponent per a la seva dispensació i administració, que pot fer un programari ben desenvolupat que ens ajuda a identificar medicaments incompatibles entre si o dosis inadequades per als tractaments prescrits.
En aquest anar més enllà, és on es posa en valor tot el potencial del farmacèutic hospitalari en la funció d’aportar seguretat a l’ús de medicaments a l’hospital.
Joint Commission International estableix que el farmacèutic hospitalari haurà de validar la prescripció de medicaments d’un pacient, revisant alguns punts que garanteixen la seguretat de l’ús dels medicaments.
Per a una validació adequada de la prescripció farmacològica, cal que el farmacèutic hospitalari es plantegi els punts següents:
- Idoneïtat del fàrmac, dosi, freqüència, durada del tractament i via dadministració.
- Duplicitat o incompatibilitat terapèutica.
- Al·lèrgies o sensibilitats reals o potencials.
- Interaccions reals o potencials entre el medicament i altres medicaments o aliments.
- Especificitats establertes per l’hospital per fer servir el medicament.
- Característiques fisiològiques del pacient.
- Altres contraindicacions que cal tenir en compte de l’estat del pacient.
- Alternatives cost-efectives
Pot semblar que la validació genera una gran quantitat de treball, però en realitat és una tasca que la pràctica i l’experiència permeten fer molt ràpidament i efectiva, també tenint en compte que la medicació dels pacients hospitalitzats és molt repetitiva al llarg de la seva estada hospitalària i, sobretot, que la capacitat de generar seguretat en l’ús de medicaments s’ho val.
El procés assistencial d’un pacient hospitalitzat és, necessàriament, un treball multidisciplinari en què el farmacèutic hospitalari té un paper protagonista que té la màxima expressió de valor en la validació de la prescripció.