Consentir o informar? O tots dos
Sovint veiem el consentiment com el cunyat poc graciós que monopolitza les converses sense dir res interessant. En altres paraules, sovint veiem el Consentiment Informat com una cosa que no aporta valor al procés i només aconsegueix treure’ns temps.
Comencem aquest Apunt amb una obvietat: “El consentiment informat és aquí per quedar-se”. Això no exclou, que, sovint, el seguim veient com el cunyat poc graciós que monopolitza la conversa als àpats familiars i no diu res interessant o, dit des d’un punt de vista assistencial, sovint veiem el Consentiment Informat com una cosa que no aporta valor al procés i només aconsegueix treure’ns temps. Aquesta visió és la que posa l’accent en el concepte de “consentiment” i les derivades legals, deixant de banda el vessant que accentua la informació al pacient i la seva participació en el procés de l’assistència.
Potser aquesta visió pot canviar si comencem a considerar que el consentiment informat forma part del dret de tot pacient a rebre la informació adequada sobre una actuació mèdica, per poder decidir lliurement si s’hi sotmet o no. I com a dret dels pacients és considerat a la gran majoria de models d’acreditació. Un exemple: Joint Commission International, en el seu model d’acreditació, aborda el consentiment informat dins l’àmbit dedicat als drets dels pacients i considera que els requisits per considerar adequat un consentiment informat són voluntarietat, informació i comprensió.
S’estableix, per tant, un procés en què l’última etapa, la voluntarietat en el consentiment (o no consentiment) és la conseqüència final d’un procés d’informació que necessita que el pacient hagi comprès completament el sentit del que se li ha transmès.
Tot i així, és freqüent que els pacients signin el seu Consentiment Informat en condicions que estan lluny de ser les òptimes. Quines són les raons? N’aventurem algunes, fruit de la nostra experiència:
- La utilització de vocabulari tècnic no comprensible fora de l’ambient professional.
- L’escassetat de temps per informar adequadament el pacient, limitant els conceptes que es transmeten i la possibilitat que formuli preguntes que el podrien ajudar a comprendre millor el procediment.
- La sol·licitud del consentiment just abans de practicar el procediment, amb el pacient ja preparat per a aquest, i sense opció racional de reflexionar sobre els beneficis de la realització del procediment, però, sobretot, dels riscos que corre i de les alternatives existents (tres variables que cal explicar sense excepció).
- La petició del consentiment informat entesa com un acte purament administratiu, realitzat per persones que poc o res tenen a veure amb la realització del procediment.
Les nostres organitzacions han de garantir un procediment correcte per obtenir els Consentiments Informats. Si se sospita que no és així, cal investigar si aquestes pràctiques anòmales es produeixen a la nostra organització. Quan això passa, l’obtenció del consentiment informat ha passat de ser un dret del pacient a un mecanisme de defensa per a l’organització de salut. Se subordina, com hem dit, la informació al consentiment. No és acceptable i requereix mesures correctores.
Tot i això, estem segurs que en els últims anys la qualitat dels consentiments informats està millorant. En un treball de l’any 2000, Bottrel i col·l., van trobar que, de 157 hospitals, només el 26% dels formularis de consentiment van incloure els “elements bàsics” del procediment, riscos, beneficis i alternatives. Estem segurs que, actualment, aquests resultats són molt millors, ja que feien referència al suport documental. Per a la qualitat del document s’utilitzen dos criteris: extensió inferior a 490 paraules i una puntuació a l’escala de llegibilitat de INFLESZ superior a 55. No obstant això, és recomanable fer una revisió interna per estar segurs que aquest dret dels pacients es respecta adequadament en la qualitat de la informació verbal, que és la que el pacient valora de manera principal.